h a b i t a r ooaoo(p u n t)oo n e t


T E X T O S


HABITAR A (PUNT)NET

Remedios Zafra

Imagina't que el cristall s'estovés fins a convertir-se en una mena de gasa de manera que el poguéssim travessar sense cap esforç!! (1). Imagina't aquest indret a l'altra banda com un entorn volàtil i rizomàtic. Un lloc-verb, on tant la forma com l'acció són contingents. Un territori inestable, virtual i múltiple on es representa sempre tot allò que som. Un espai profilàctic on el propi cos sempre queda enrere. Imagina't una terra dissenyada com el nivell més alt d'un joc fet per a obtenir el control però, alhora, perversament ideada com a xarxa. En la novetat de la seva horitzontalització hi intuïm el batec de la pulsió especulativa del canvi. Tanmateix, en l'evidència de la voluntat de reproducció (i de vigorització) de les mateixes formes d'autoritat i de representació sexual hi descobrim les mateixes estructures que dominaven també fora de la xarxa, i que hi troben millors condicions d'anonimat i de velocitat.

Habitar a (punt)net tracta de la vida a Internet. Tracta també de les dones.

Habitar a (punt)net aplega una selecció d'algunes de les obres de net.art més significatives produïdes per dones durant els últims dos anys. L'exposició compta amb obres d'Auriea Harvey, Cornelia Sollfrank, Natalie Bookchin, Margot Lovejoy, Annie Abrahams, Tina LaPorta, Laura Floyd i Mary Flannagan .

Habitar a (punt)net s'articula com una proposta expositiva on i off line en la qual es plantegen preguntes sobre els possibles canvis socials i polítics de la dona, derivats de la convivència en un món connectat per la màquina.

Habitar a (punt)net explora el caràcter singular del mitjà a través de diferents lectures sobre Internet: la identitat a Internet, el desmuntatge de les esferes pública i privada, la creació de col·lectivitat on line, la desubicació i la desmaterializació del subjecte, el lloc del cos, la tecnofòbia femenina i l'acció política i social de la dona als mitjans.

La selecció està organitzada a partir de tres formes d'"habitar" que resulten significatives quan parlem d'Internet i de la dona: Habitar els marges (en un espai on el cos queda enrere), Habitar la casa (plena d'esquerdes tecnològiques per on es mesclen esfera pública i privada) i Habitar la xarxa (com a espai polític carregat d'esperances i amenaces per a la producció de subjectivitat de la dona -on hi creix el perill hi creix també allò que ens salva-). A les obres de net.art seleccionades per a cada "habitar" hi afloren, conjuntament o per separat, dos metallenguatges: el que reflexiona sobre el caràcter diferencial d'un mitjà com Internet i el que evidencia els desajustaments de l'esdevenir de les subjectivitats (obres fetes des de posicions feministes).

HABITAR ELS MARGES

La clau del qui habita a Internet és el fet de poder "travessar fronteres", no tan sols les que el situen en espais diferents sinó també les del cos mateix, les de la cara. Les obres escollides per a aquesta secció suggereixen i indaguen al voltant de la idea de la interfície com a nou agent mediador entre els subjectes. Interfície com a plec tecnològic on es transfigura la identitat, desapareix el subjecte i es maquilla un personatge, justament on, segons alguns, se situa l'ésser alienat de la dona, la feminitat, i on aquesta ha habitat, reduïda històricament.

En habitar els marges, neix una nova postura epistemològica i política sobre la identitat a Internet. La xarxa anuncia una subjectivitat postcorpòria, una "imatge de la identitat escindida de la imatge del cos"(2), una imatge potencialment manipulable i codificable, acoblaments d'éssers humans i aparells electrònics (cyborgs). Enfront d'una construcció biològica dicotomitzada ara s'ex-pandeixen una multiplicitat de subjectivitats sexuades (també artificialment), generant un flux successiu d'"esdevenirs", en un ball de noves representacions per a pensar i per a cercar noves possibilitats de viure on line.

Habitar els marges d'un món on la tecnologia actua com un agent semiòtic i social(3) té més a veure amb una ecologia de les intensitats vacil·lants que amb habitar el cos més enllà de la imatge dels seus límits. Té més a veure amb habitar els marges polítics i socials de les tecnologies, les noves cases on el que és públic i el que és privat conviuen. Habitar on l'espai és una frontera, un plec tecnològic.

Teníem el futur a les puntes dels dits (4). Sadie Plant, Ceros + Unos.
Bàsicament, vostè, senyora Luthor, és el sistema de commutació (5). Bruce Sterling, The Hacker Crackdown.


HABITAR LA CASA

La casa, actualment, és només l'anamorfosi d'un llindar (6).
En una societat en xarxa, la nova configuració dels espais públics i privats afecta, de manera especial, les dones, com a habitants històriques de l'esfera domèstica. Les noves possibilitats de la màquina per travessar la paret-pantalla cap a l'espai públic (i viceversa) encoratgen a fer un ús emancipador de la tecnologia i fan possible una desubicació de la feina, l'educació i les relacions personals (teletreball, teleformació, telepresència). Aquesta possibilitat, però, augmenta també els riscos de reclusió de la dona a l'espai domèstic i la seva perpetuació en la invisibilitat. Igualment, la possibilitat que l'espai públic arribi a la llar també permet que el que és privat es faci públic. Les històries, les experiències i la memòria domèstiques deixen de ser privades. El caràcter no unívoc de la xarxa facilita que la dona espectadora deixi de ser-ho i esdevingui també productora i distribuïdora d'informació i creadora de dispositius on la història pugui forjar-se. Pensem que la xarxa facilita la funció central constitutiva de les pràctiques artístiques, tal com assenyala Guattari, i això no consisteix a narrar històries, sinó a crear dispositius on la història es pugui forjar (7).

Mentre continuïn estant lligades a les tasques domèstiques, i sobretot a les feines de la casa no reconegudes econòmicament, les dones només podran accedir a una identitat per procuració (filla de, esposa de, mare de) (8). Claude Dubar. La crisis de las identidades.


HABITAR LA XARXA

L'obertura de subjectes, d'agents i de territoris narratius no isomòrfics que encarnen aquest futur millor és inimaginable des de la posició avantatjada de l'ull ciclopi i autosatisfet del subjecte dominant (9). Donna Haraway, Ciencia, cyborgs y mujeres.

Per la majoria de les artistes que treballen a Internet, habitar la xarxa des d'una posició políticament activa es fa inevitable. Actuen des d'una posició decons-tructiva i parcial. Una visió estratègica i fonamentada políticament que, tal com Haraway indica, "ha de ser controlada, trenada i transformada per altres veus en "converses compartides"(10). Llurs propostes giren entorn de l'exploració de l'espai social i la seva construcció a la xarxa, de la identitat i la sexualitat al ciberespai, de la superació de totes aquelles formes de pensament, tradicions i estereotips que segueixen separant la tecnologia i la dona.

Així doncs, habitar la xarxa ens obliga, més que mai, a habitar aquesta versatilitat i aquesta nova dificultat dels espais que es generen: la de no repetir la història. Per les artistes ciberfeministes hi ha la possibilitat que aquest suculent espai ciber de formes variables de relació intersubjectiva i de maneres desma-terialitzades de producció de subjectivitat, sempre envoltades del poder i del desig, tingui encara quelcom a aportar a l'emancipació dels subjectes. La possibi-litat que els mecanismes de ciber-jerarquització falocèntrica deixin alguna escletxa per a continuar intervenint de manera irònica i política, amb eficàcia, a Internet. La possibilitat d'imaginar formes noves i més creatives d'habitar a (punt)net.


NOTAS

1 - Lewis Carroll, Ali cia a través del Espejo.
2 - NAKAMURA, L.: After/Images of Identity: Gender, Technology and Identity Politics (criticism). En: FLANAGAN, M. y BOOTH, A. (eds): Reload. Rethinking women+cyberculture. Massachusetts Institute of Technology, 2002: pp. 321-332.
3 - BRAIDOTTI, R.: Cyberfeminism with a difference. http://www.let.uu.nl/womens_studies/rosi/cyberfem.htm
4 - PLANT, S.: Ceros + Unos. Destino, Barcelona, 1998: p. 120..
5 - STERLING, B.: The Hacker Crackdown: p. 29
6 - VIRILIO, P.: Estética de la desaparición. Barcelona, Anagrama, 1988: p.73.
7 - Felix Guattari, citado en: NEGRI, T. : Arte y multitud. Madrid, Trotta, 2000: p.16.
8. DUBAR, C.: La crisis de las identidades. La interpretación de una mutación. Bellaterra, Barcelona, 2002.
9- HARAWAY, D.: Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvención de la naturaleza. Cátedra, Valencia, 1995: p. 331.
10 - Ibídem: p. 18.


Traducción: Carles Biosca.