HABITAR ELS MARGES

La clau del qui habita a Internet és el fet de poder "travessar fronteres", no tan sols les que el situen en espais diferents sinó també les del cos mateix, les de la cara. Les obres escollides per a aquesta secció suggereixen i indaguen al voltant de la idea de la interfície com a nou agent mediador entre els subjectes. Interfície com a plec tecnològic on es transfigura la identitat, desapareix el subjecte i es maquilla un personatge, justament on, segons alguns, se situa l'ésser alienat de la dona, la feminitat, i on aquesta ha habitat, reduïda històricament.

En habitar els marges, neix una nova postura epistemològica i política sobre la identitat a Internet. La xarxa anuncia una subjectivitat postcorpòria, una imatge de la identitat escindida de la imatge del cos(1), una imatge potencialment manipulable i codificable, acoblaments d'éssers humans i aparells electrònics (cyborgs). Enfront d'una construcció biològica dicotomitzada ara s'ex-pandeixen una multiplicitat de subjectivitats sexuades (també artificialment), generant un flux successiu d'"esdevenirs", en un ball de noves representacions per a pensar i per a cercar noves possibilitats de viure on line.

Habitar els marges d'un món on la tecnologia actua com un agent semiòtic i social(2) té més a veure amb una ecologia de les intensitats vacil·lants que amb habitar el cos més enllà de la imatge dels seus límits. Té més a veure amb habitar els marges polítics i socials de les tecnologies, les noves cases on el que és públic i el que és privat conviuen. Habitar on l'espai és una frontera, un plec tecnològic.